2007/06/25

Justícia per a Terence.


Unes 500 persones es van manifestar el dissabte 9 de juny exigint justícia per a Terence Wheelock.

Centenars de residents locals van manifestar-se demanant justícia per Terence Wheelock i per a totes aquelles famílies que han patit la mort d’alguna persona estimada a mans de les forces policials.

Terence tenia 20 anys i era nascut a Summerhill (area de Dublin). En els darrers 3 mesos, quan ell era a l’hospital en coma, més de 200 persones el van anar a visitar per a solidaritzant-se. Mai, però, va arribar a complir el seu vintiunè aniversari.

El 2 de Juny del 2005 Terence va ser detingut, junt amb tres altres persones. Estaven sota sospita d’haver robat un cotxe. Acte seguit van ser portats a l’estació de la Garda (nom que rep la policia del sud d’Irlanda). El que va passar les tres hores següents és subjecte de la major disputa.

La versió de la Garda és que el van posar a una cel·la, seguint els procediments reglamentaris. Inusualment, Terence va quedar-se adormit al migdia i la Garda només va observar la cel·la unes 5 vegades abans que, poques hores després, es trobes Terence inconscient. La versió de la Garda és que Terence havia remogut el mur de la cel·la, trobant així una peça de metall amb la que es va penjar.

De tota manera, la versió de la Garda té alguns punts fluixos. Des que es va trobar el cos fins que es va avisar a l’ambulància van passar encara 10 minuts. Quan l’ambulància va arribar, va trobar el cos a un altre indret de la comissaria i no pas on se suposa que ell es va suicidar. És sabut per tothom que en un cas d’emergència tal el pacient no hauria de ser mogut fins que no arriba l’ambulància.

L’advocat de la família va presentar una ordre judicial per conservar la cel·la tal com estava amb l’objectiu d’una examinació forense. Desafinant aquesta ordre, la policia va renovar i netejar “quirúrgicament” la cel·la deixant-la sense cap evidència forense. No cal preguntar perque la Garda va procedir així després dels seriosos fets ocorreguts allà. No cal dir tampoc, que la policia mai ha donat cap explicació pertinent.

La mare de Terence va rebre la notificació per telèfon, la Garda li digué que se l’havien emportat al James Hospital (a l’oest de la ciutat), inclús li van indicar com arribar-hi. Terence estava a l’hospital Mater (situat al nord). La familia, desorientada, ja havia perdut una hora d’aquest preuat temps.

Al mateix temps, a l’hospital Mater, la policia despullà Terence. Mai ha tornat aquesta roba a la familia, que des del principi la va reclamar per a un anàlisi forense independent.

Aquest és el punt on l’horrible cobertura ja no només culpabilitza la policia local d’aquella comissaria, sinó també els més alts nivells del Departament de Justícia. Van ser oficials, directament orquestrats pel Departament de Justícia, qui van posar un mur per a que la família no pogués recuperar la roba. Va haver moltissimes vistes per aquest assumpte, fins i tot en una es va aconseguir, en l’últim minut, que l’estat estigués d’acord en retornar la roba, amb la condició que el forense fos de fora d’Irlanda. La familia va argumentar no poder assumir els gastos adicionals que això costaria i el Ministre de Justícia es va comprometre a financiar-ho. Però just abans de l’última sessió, McDowell va annunciar que aquests diners mai arribarien.

Altres preguntes que es desperten són: perquè no tenia cap marca Terence a les mans si es suposava que havia destrossat part del mur de la cel·la? Tenia una inflamació darrera el cervell. Tenia una peça de metall a l’ull. Aquestes i altres proves posen en dubte la teoria del suicidi.

A més de flagrants exemples d’irregularitats. Normalment, quan algú està sota tutel·la policial es fa una gravació. Però en el cas de Terence la gravació ha estat alterada i els noms dels policies canviats. El Director de Persecució Publica ha decidit que no hi hagin càrregs presentats contra la Garda en relació amb la mort de Terence. Hanley, qui ha treballat durant més de 15 anys a la comisaria de Store, ha investigat totes les morts ocorregudes en aquesta comissaria, mai ningú ha estat imputat.

La família segueix lluitant perque s’esclareixi la veritat. Representants de partits polítics com Socialist Party, IRSP, Sinn Feinn, WSM (Workers Socialist Movement), Labour Party marxaren, el passat dissabte 9 de Juny, amb els manifestants. De tota manera, la seva prescència era res comparada amb els centenars de gent local que es va reunir.

Solidaritat és lluita!

Si toquen a un, ens toquen a tots!

2007/06/16

Actes en defensa del gaelic




La setmana passada ha estat força activa pels activistes en defensa de la llengua gaelica a Belfast. Algunes accions han estat realitzades en relació a les demandes de la marxa del dissabte i dels actes per la llengua irlandesa dels 6 comptats (Irlanda del Nord).

El dijous una gran part del mur de Whiterock road va ser blanquejat i redecorat amb provervis i slogans en gaèlic i amb crides a la manifestació.

Això va ser seguit, la tarda del divendres, per un grup d’activistes que van prendre el Black Mountain per deixar un missatge a favor de l’acte en defensa de la llengua irlandesa. La Black Mountain es troba a les afores de Belfast i el missatge podia ser vist desde gran part de la ciutat.

El dissabte va ser el rally amb milers de persones participant-hi. Joves i vells, nadius de parla irlandesa, aprenents i defensors van prendre els carrers en una manifestació que va partir des de Cúlturlann Mc Adam Ó Fiaich a Falls Road fins al centre de la ciutat, a Writers square. Unes 3000 persones van participar d’aquesta marxa festiva.

Els defensors de la llengua gelica han parlat clar, volen plens drets per a la llengua irlandesa. El que esperen ara és la resposta d’Edwin Poots, el ministre de cultura, art i oci a Stormont.

Nova mort a la presó de Maghaberry


Un ex activista republicà socialista és el darrer d’una llarga llista de morts que han ocorregut a la “unitat de supervisió especial” de la presó de Maghaberry.

John era un ex voluntari del INLA (Irish National Liberation Army) el qual ha jugat un important paper en la lluita contra els ocupants loyalistes durant més de dues dècades.

En John va ser empresonat a Long Kesh per la seva admissió en la participació de l’assasinat del comandant de LVF Billy “King Rat” Wright el 1997.

Seguidament del seu alliberament, degut al Good Friday Agreement, John va ser subjecte d’intimidacions a mans del RUC (ex-nom de la policia britànica al nord d’Irlanda) i el PSNI (nom actual de la policia) després. La seva sentència alliberatòria va ser revocada i ell va tornar a la presó, ara fa uns mesos.

Promptament va ser confirmat el suicidi com a causa de la mort de John a la presó. Però hi ha vàries qüestions irresoltes i la causa de la seva mort podria ser-ne una. El que se sap és que la Unitat de Supervisió Especial (nom que se li dóna al mòdul de càstig), en la qual ell va morir, és dirigit per persones que són, sense excepció, loyalistes, anti-catòlics, i declarats extremistes. D’acord amb l’ull testimonial apuntat per membres de Belfast ABC (Anarchist Black Cross), aquest modul de la presó és un lloc on els drets humans no existeixen i en la qual freqüentment operava Billy Wright “King Rat”. Just pocs dies abans de la seva mort li va ser denegada una compassiva llibertat condicional per assistir al bateig de la seva neta.

El que li ha passat a John representa l’última d’una llarga llista de morts en la SSU (Special Supervision Unit, els mòduls de càstig). Ell va ser una persona aguda i instintivament empàtica amb la classe treballadora de Belfast, de la qual ell provenia. Ell també va ser una ajuda lleial i veí conscienciat i la noticia de la seva pèrdua va caure amargament sobre la comunitat en la qual ell havia viscut.

2007/06/12

Repatriació Noel Maguire



Noel Maguire és l’únic presoner polític irlandès encara empresonat a Anglaterra.
Malgrat la seva familia es troba vivint al nord de l’illa irlandesa continuament ha estat rebutjada la seva repatriació, cosa que és un dret democràtic reconegut per la legislació europea.

El 30 de Març passat, va ser el dia internacional d’acció en suport a la seva lluita per la repatriació. Diverses accions es van extendre al llarg del territori, rebent mostres de suport des de Irlanda, UK, Italia, Suecia, EUA, Australia… Aquestes reclamàren l’immediat retorn de Noel Maguire a Irlanda. On podrà estar segur de les bandes racistes presents a la presó anglesa (per les quals ja ha estat brutalment atacat) i on podrà retrobar-se amb la seva familia, Noel no ha vist els seus fills en 6 anys.

Desde la pressó Noel Maguire agraeix totes aquestes accions de suport i recorda que la lluita per la seva repatriació continua. En aquesta carta explica que després d’una trobada amb l’ambaixada irlandesa oficial a Londres amb l’IPSC (Irish Political Status Commité) i l’Irish Comission for Prisoners Overseas (la comissió irlandesa pel presoners a l’exterior) s’obren noves esperances de que la demanda per la seva repatriació conclogui amb èxit. Afirma que sense el suport rebut aquesta campanya mai hagués arribat tan lluny.

Pots escriure’l a:

Noel Maguire HMP Full Sutton, York. YO41-IPS.

(06.03.2007)

Una altre iniciativa sorgida és l’enviament d’una carta demanant la seva repatriació a l’ambaixada irlandesa de la teva area o directament als ministres Michael McDowell i Dermot Ahern T.D:

La traducció de la carta que pots trobar a la pàgina: http://www.geocities.com/starry.plough/noelgetinvolved.htm
diu així:

Benvolgut Sr/Sra:
T’escric per requerir que reconsideris la teva descició de refusar la repatriació de Noel Maguire demanada, desde la presó Full Sutton a la presó de Portalaoise, perque així pugui estar més aprop dels seus estimats.

La premissa del Departament de Justicia de que Noel no pot reclamar de nou la seva repatriació fins el gener del 2008 no és correcta. Aquesta és contraria a la legislació acordada per tots els estats-membres de la Unió Europea – que un preoner pot, en qualsevol moment, reclamar la seva repatriació al seu país d’orígen.

La demanda que ell no té familiars propers vivint als 26 comptats no és certa, ja que la familia de Noel’s viu a poques hores de Portlaoise. Noel Maguire es del comptat de Fermanagh i té passaport dels 26 counties, proves suficients per la seva repatriació, segons les Directives Europees, com a ciutadà irlandès.

Nosaltres creiem fermament que el Ministre de Justicia Irlandès podria estar incomplint la constitució irlandesa – la qual garanteix en el tractat la igualtat de tots els nascuts a la nació. Clarament en el cas de Noel no és cert en absolut.

Els sis acusats amb Noel, tots irlandesos com ell, ja han estat repatriats a la pressó de Potlaoise.

En termes humanitaris demanem que la desició de refusar la repatriació sigui reconsiderada, l’exemple de l’atac que Noel va patir l’any passat per 2 interns els quals han estat acuats d’intent d’assassinat és una indicació del la seriositat de la situació. Si ell no és repatriat fisica i psicologicament, Noel, es objecte d’un seriós risc.

Psicologica i físicament, Noel Maguire, es troba en seriós risc i representa un veritable exemple de perque la Directiva Europea ha dictat de permetre als presoners completar la sentència en el país d’on són ciutadans.


Mes info:
http://www.geocities.com/starry.plough/noelmaguire.htm
http://www.irishfreedomcommittee.net/POWs/noel_maquire_dayofaction.htm

Suspesa temporalment l'extradició de Roisin McAliskey


Suspesa temporalment l'extradició de Roisin McAliskey

L’extradició a Alemanya de Roisin McAliskey ha estat temporalment suspesa per permetre els seus advocats preparar una queixa d’abús en el procés.
La filla de l’exmembre del parlament i lluitadora pels drets civils, Bernadette McAliskey és buscada per suposada participació en la col·locació d’una bomba per part de l’IRA en una caserna militar a Osnabruck el 1996.

La noia de 35 anys d’edat és actualment en llibertat sota fiança després de ser arrestada a casa seva a Coalisland, Comptat Tyrone, a l’Abril.

Les autoritats germàniques estant demanant la seva extradició per segona vegada.

El primer intent va ser abandonat el 2000 quan segons la fiscalia de la corona, ella no tenia cap causa pendent.

Un dels testimons cridats per la defensa, Peter Corrigan, va dir als jutjats de Belfast el dimarts passat que el cas havia estat “políticament motivat” pels alts càrrecs del Nord d’Irlanda.

Mr.Corrigan va demanar temps per aconseguir evidències i així presentar una queixa per abús en el procés. Ell voldria confiar plenament en l’ajornament, per part de les autoritats Nord-Irlandeses, en l’ordre que les autoritats alemanes havien demanat el passat Octubre.

La vista va ser ajornada fins el 27 de Juny.