Traducció al català d'un dels textos publicats pel moviment en contra dels plans de Shell al comptat de Mayo (Irlanda).
Durant els últims mesos, gran part dels mitjans de comunicació irlandesos han ignorat completament les continues confontacions a Rossport (Comptat de Mayo). Aquest passat més d’Abril, per exemple, 6 persones eren detingudes a la controvertida refineria que Shell té a Ballinaboy (Comptat de Mayo). Aquestes sis persones formaven part d'un grup de trenta que va aconseguir entrar a la refineria. Després de 5 hores de jugar al conegut joc “del gat i el ratolí” amb la Garda (policia del sud d’Irlanda) i la seguretat privada de l’empressa Shell, els manifestants van ser expulsats del lloc. Els sis arrestats van ser portats a l’estació de la Garda i després alliberats. Accions similars es van dur a terme per tota l’illa.
Aquestes confrontacions resulten d’una important oposició popular a la construcció d’un gasoducte experimental que es vol construïr a Rossport, comptat de Mayo (oest d’Irlanda).
El gasoducte experimental, que ha de funcionar 5 vegades a la pressió standard, es preten construir a una zona polèmica, molt propera a les llars de moltes persones, tant és així, que una casa de la zona quedaria a només una distància de 70 metres del conducte.
Aquestes confrontacions resulten d’una important oposició popular a la construcció d’un gasoducte experimental que es vol construïr a Rossport, comptat de Mayo (oest d’Irlanda).
El gasoducte experimental, que ha de funcionar 5 vegades a la pressió standard, es preten construir a una zona polèmica, molt propera a les llars de moltes persones, tant és així, que una casa de la zona quedaria a només una distància de 70 metres del conducte.
Un anàlisi recent independent sobre la seguretat, realitzat per experts, vinguts dels Estats Units d'Amèrica, en transport de gas, anomenada Accufacts, ha determinat que “el gasoducte del Corrib (aquest és el nom del riu que marca l'itinerari del projecte) no és un gasoducte “normal”, considerant la seva capacitat per operar sota alta pressió i per la seva composició desconeguda en relació a les característiques del terreny i la producció. Això podria ocasionar seriosos danys, i incrementar les possibilitats d’averia.”
L’anàlisi del personal d’Accufacts estableix, també, que “la ruta del gasoducte hauria d’estar situada a un mínim de 400 metres de les cases per evitar accidents de grans proporcions.”
La refineria serà un establiment de combustió amb 9 xemeneies, algunes de les quals arribarien a 50 metres d'alçada, de les quals emmanarà diòxid de carboni i metà. Setze cases es troben dintre del radi de 2 km de l’establiment. Les emissions d’aigua i aire calent de la refineria podrien contaminar l’ambient local que el rodeja.
Carrowmore Lacke es la font regional de distribució d’aigua que resultarà exposada a les emissions de la refineria de gas de Balinaboy. A la badia de Broadhaven gran part de la població viu de la pesca.
Una investigació de la UCC’s coastal and Marine Resource Centre ha recuperat més de 220 punts d’avistament de set espècies diferents de ballenes i dofins, a la badia de Broadhaven i al noroest de Mayo.
L’estat irlandès va facilitar, en un començament, la realització d’aquest projecte per part de Shell el 1975. Un acord entre el govern i Shell permetia l'exportació de gas i petròli d'Irlanda, els termes d'aquest contracte eren els següents: pagament d’un impost sobre les royalites, que anava del 8 al 16% de la producció de gas o petroli; pagament d’un impost igual al 50% de la facturació. A més, existia la possibilitat d’una participació estatal de fins el 50% en cas que hagués estat planificada la creació d’una societat estatal per la exportació de recursos energetics. El gas era venut a les companyies estatals a preu reduit.
Els governs irlandesos següents (de 1985 a 1992) vàren anar variant aquests termes, passant actualment a ser els següents: les societats tenen llum verda per desenvolupar el gasoducte sense royalities, a més, no hi ha participació estatal, i els impostos sobre la facturació s’eleven només a un 25%. Com si no fos això suficient, les multinacionals poden descarregar dels impostos el cost de producció, del desenvolupament i exploracions per pagar menys impostos o no pagar-los en absolut.
Les lleis han estat modificades per permetre a Shell la compra de terreny públic.
Efectivament, va haver terrenys dedicats a la producció de llenya, propietat del estat, que van ser venuts a Shell perque els pugui utilitzar com a espai en el qual col·locar les refineries.
Escencialment, aquesta operació no és una altre cosa que un regal, donat que els bens públics no coneguts desapareixen. La privatització dels recursos naturals és una aberració com a tal, tal com ha succeït amb An Post, Dublin Bus, Inish rail, amb un impacte inevitablement negatiu sobre la ocupació laboral i els serveis, per no parlar de l’empitjorament de la sanitat pública, que afavoreix el sector privat.
Les lleis sobre els impostos i la generositat del estatment governamental cap als grans negocis distribueixen prevendes a tort i a dret, quan més del 85% dels impostos en l’asumpte son pagats pels treballadors/es, mentre els superrics obtenen amnisties relacionades amb l’evasió fiscal.
RESISTÈNCIA.
Desde juny del 2005 Shell ha estat obligada a interrompre les feines referides al projecte gracies a l’acció directa duta a terme per persones de la comunitat local i pel camping solidari de Rossport.
En algunes localitats de Bellanaboy i Rossport es van fer piquets amb èxit mes rere mes. Per dues setmanes durant Juny del 2006 el bloqueig de les rutes va detenir vehicles Shell que intentaven entrar a la planta d’extracció. Cinc persones del lloc, coneguts com The Rossport Five (els 5 de Rossport) van acabar a la pressó durant 94 dies per no haver respectat el dictat de la Cort Suprema que fallava en favor de la multinacional, prohibint qualsevol tipus d'acció que impedís els treballadors de Shell l’accés als terrenys de la petroliera. Els pescadors locals anunciaren que bloquejarien una de les naus més grans de Shell, La Solitaire, en cas que els cinc presoners de Rossports no fossin alliberats. En tot el país i a l’estranger va haver comicis, protestes i piquets. Per últim, Shell va demanar la suspenció de la preescripció de la Cort Suprema, de manera que els Rossport Five van ser alliberats.
No obstant la intenció de Shell es seguir endavant amb el projecte, això no es pot permetre. Si vols col·laborar pots venir i sumar la teva força, propostes i imaginació a un divers esforç col·lectiu que ha vençut Shell i l’estat irlandès.
Aquesta és una gran oportunitat per superar un desenvolupament retardat dels recursos ambientals, i la lluita conduida fins ara ha estat una inspiració per a molta gent del país. Una victòria tindria efectes no solsament en un dels comptats com és Mayo, sino a tota l’illa.
El que està succeint al nord de Mayo no és altra cosa que la lluita contra la subordinació de les nostres vides al interès del gran negoci i de la producció privada. La finalitat del camp és prestar ajuda pràctica a la lluita de les comunitats locals i proporcionar una base pels manifestants provinents del reste del país. Junts podem vèncer.
Web:
www.struggle.ws/rsc/
www.shelltosea.com
www.indymedia.ie/mayo
L’anàlisi del personal d’Accufacts estableix, també, que “la ruta del gasoducte hauria d’estar situada a un mínim de 400 metres de les cases per evitar accidents de grans proporcions.”
La refineria serà un establiment de combustió amb 9 xemeneies, algunes de les quals arribarien a 50 metres d'alçada, de les quals emmanarà diòxid de carboni i metà. Setze cases es troben dintre del radi de 2 km de l’establiment. Les emissions d’aigua i aire calent de la refineria podrien contaminar l’ambient local que el rodeja.
Carrowmore Lacke es la font regional de distribució d’aigua que resultarà exposada a les emissions de la refineria de gas de Balinaboy. A la badia de Broadhaven gran part de la població viu de la pesca.
Una investigació de la UCC’s coastal and Marine Resource Centre ha recuperat més de 220 punts d’avistament de set espècies diferents de ballenes i dofins, a la badia de Broadhaven i al noroest de Mayo.
L’estat irlandès va facilitar, en un començament, la realització d’aquest projecte per part de Shell el 1975. Un acord entre el govern i Shell permetia l'exportació de gas i petròli d'Irlanda, els termes d'aquest contracte eren els següents: pagament d’un impost sobre les royalites, que anava del 8 al 16% de la producció de gas o petroli; pagament d’un impost igual al 50% de la facturació. A més, existia la possibilitat d’una participació estatal de fins el 50% en cas que hagués estat planificada la creació d’una societat estatal per la exportació de recursos energetics. El gas era venut a les companyies estatals a preu reduit.
Els governs irlandesos següents (de 1985 a 1992) vàren anar variant aquests termes, passant actualment a ser els següents: les societats tenen llum verda per desenvolupar el gasoducte sense royalities, a més, no hi ha participació estatal, i els impostos sobre la facturació s’eleven només a un 25%. Com si no fos això suficient, les multinacionals poden descarregar dels impostos el cost de producció, del desenvolupament i exploracions per pagar menys impostos o no pagar-los en absolut.
Les lleis han estat modificades per permetre a Shell la compra de terreny públic.
Efectivament, va haver terrenys dedicats a la producció de llenya, propietat del estat, que van ser venuts a Shell perque els pugui utilitzar com a espai en el qual col·locar les refineries.
Escencialment, aquesta operació no és una altre cosa que un regal, donat que els bens públics no coneguts desapareixen. La privatització dels recursos naturals és una aberració com a tal, tal com ha succeït amb An Post, Dublin Bus, Inish rail, amb un impacte inevitablement negatiu sobre la ocupació laboral i els serveis, per no parlar de l’empitjorament de la sanitat pública, que afavoreix el sector privat.
Les lleis sobre els impostos i la generositat del estatment governamental cap als grans negocis distribueixen prevendes a tort i a dret, quan més del 85% dels impostos en l’asumpte son pagats pels treballadors/es, mentre els superrics obtenen amnisties relacionades amb l’evasió fiscal.
RESISTÈNCIA.
Desde juny del 2005 Shell ha estat obligada a interrompre les feines referides al projecte gracies a l’acció directa duta a terme per persones de la comunitat local i pel camping solidari de Rossport.
En algunes localitats de Bellanaboy i Rossport es van fer piquets amb èxit mes rere mes. Per dues setmanes durant Juny del 2006 el bloqueig de les rutes va detenir vehicles Shell que intentaven entrar a la planta d’extracció. Cinc persones del lloc, coneguts com The Rossport Five (els 5 de Rossport) van acabar a la pressó durant 94 dies per no haver respectat el dictat de la Cort Suprema que fallava en favor de la multinacional, prohibint qualsevol tipus d'acció que impedís els treballadors de Shell l’accés als terrenys de la petroliera. Els pescadors locals anunciaren que bloquejarien una de les naus més grans de Shell, La Solitaire, en cas que els cinc presoners de Rossports no fossin alliberats. En tot el país i a l’estranger va haver comicis, protestes i piquets. Per últim, Shell va demanar la suspenció de la preescripció de la Cort Suprema, de manera que els Rossport Five van ser alliberats.
No obstant la intenció de Shell es seguir endavant amb el projecte, això no es pot permetre. Si vols col·laborar pots venir i sumar la teva força, propostes i imaginació a un divers esforç col·lectiu que ha vençut Shell i l’estat irlandès.
Aquesta és una gran oportunitat per superar un desenvolupament retardat dels recursos ambientals, i la lluita conduida fins ara ha estat una inspiració per a molta gent del país. Una victòria tindria efectes no solsament en un dels comptats com és Mayo, sino a tota l’illa.
El que està succeint al nord de Mayo no és altra cosa que la lluita contra la subordinació de les nostres vides al interès del gran negoci i de la producció privada. La finalitat del camp és prestar ajuda pràctica a la lluita de les comunitats locals i proporcionar una base pels manifestants provinents del reste del país. Junts podem vèncer.
Web:
www.struggle.ws/rsc/
www.shelltosea.com
www.indymedia.ie/mayo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada