Judici pels fets d'Omagh

La bomba d’Omagh i Sean Hoey com a cap de turc.

Aquest Juny podria arribar la sentencia del Judici per el cas de la bomba d’Omagh (1998), reivindicada pel RIRA (Real Irish Republican Army). El judici de Sean Hoey, home de 37 anys d’edat i nascut al sud del comptat d’Armagh, va finalitzar el Gener amb el judge Mr Justice Weir admetia que hi havia una suma de proves a considerar.

El més passat es va especular que davant la suma de proves escoltades als jutjats durant els 56 dies de vistes podria significar que el judge no podia establir un veredicte abans de la fi del termini, al Juny, cosa que podria significar que el veredicte no podria ser establert fins l’inici del nou termini, al Setembre.

Hoey ha estat per ara 3 anys i mig empresonat, acusat d'un total de 56 càrrecs, incloent 29 assassinats resultat de la bomba del 1998.

La clau en el cas recau en la controvertida prova d’ADN que uniria Hoey als càrrecs que se l’imputen, el resultat d’aquests anàlisis és una de les principals proves que el fiscal presenta. Un testimoni del judici, el professor Allan Jamieson, va afirmar que la prova realitzada d’ADN és poc fiable i els resultats del test tenen una oberta interpretació. Aquesta tècnica preté determinar el perfil de l’ADN basant-se en mostres de només unes poques cèl·lules. La quantitat de mol·lècules utilitzades en aquest cas era 1 porció de la divisió d’un grà de sal dividit en un milió. El profesor Jameson afirmava que, en la seva opinió, com menys quantitat d’ADN és testat menys possibilitats de que els resultats siguin fiables.

Durant el judici també s’ha escoltat la veu de l’espia del FBI infiltrat en els grups dissidents republicans als temps de l’explosió d’Omagh. La defensa presenta com a prova i amb acord amb el fiscal, que l’infiltrat, Mr Rupert, va nombrar més de 100 membres i persones relacionades amb els anomenats grups republicans dissidents, entre ells no es trobava Mr Hoey.

Desde la campanya de suport a Sean Hoey es denuncia que ell ha estat incriminat per l’Estat Irlandès i el Govern Britànic prevenint la revelació dels rols de complicitat que ells van jugar a la massacre d’Omagh. La plataforma de suport denuncia que Hoey ha estat agafat com a cap de turc amb l’objectiu d’amagar mentides profundes. El grup de suport a Sean Hoey realitza una sèrie de qüestions queden encara per contestar:
Perque va explotar la bomba quan els govern irlandès i el britànic van tenir coneixement de la col·locació de la bomba amb dues setmanes d’antel·lació?

Perque hi havia cintes de les trucades d’advertencia, anomenades per les forces britaniques com “inexactes” o “incorrectes” que mai han estat mostrades al públic?

Perque l’espia internacional, treballant a sou del govern americà, l’estat irlandès i el govern britànic a la vegada, no ha estat perseguit pel seu paper amb la selecció d’Omagh com a “ciutat-objectiu”, tal i com es va reconèixer durant el judici?

Perque l’exercit britànic es trobava tancat a les casernes aquell dia, i els membres a peu del RUC (Antic nom del cos de policia nord-irlandès) es trobaven en serveis mínims?

Segons el grup de suport, davant d’aquest flagrant judici farsa, Sean Hoey ja ha estat jutjat i condemnat per la premsa.

Mes info :
http://www.irishfreedomcommittee.net/POWs/sean_hoey_support.htm

Ampli rebuig als plans de la petroliera Shell a Rossport.

Traducció al català d'un dels textos publicats pel moviment en contra dels plans de Shell al comptat de Mayo (Irlanda).

Durant els últims mesos, gran part dels mitjans de comunicació irlandesos han ignorat completament les continues confontacions a Rossport (Comptat de Mayo). Aquest passat més d’Abril, per exemple, 6 persones eren detingudes a la controvertida refineria que Shell té a Ballinaboy (Comptat de Mayo). Aquestes sis persones formaven part d'un grup de trenta que va aconseguir entrar a la refineria. Després de 5 hores de jugar al conegut joc “del gat i el ratolí” amb la Garda (policia del sud d’Irlanda) i la seguretat privada de l’empressa Shell, els manifestants van ser expulsats del lloc. Els sis arrestats van ser portats a l’estació de la Garda i després alliberats. Accions similars es van dur a terme per tota l’illa.
Aquestes confrontacions resulten d’una important oposició popular a la construcció d’un gasoducte experimental que es vol construïr a Rossport, comptat de Mayo (oest d’Irlanda).
El gasoducte experimental, que ha de funcionar 5 vegades a la pressió standard, es preten construir a una zona polèmica, molt propera a les llars de moltes persones, tant és així, que una casa de la zona quedaria a només una distància de 70 metres del conducte.

Un anàlisi recent independent sobre la seguretat, realitzat per experts, vinguts dels Estats Units d'Amèrica, en transport de gas, anomenada Accufacts, ha determinat que “el gasoducte del Corrib (aquest és el nom del riu que marca l'itinerari del projecte) no és un gasoducte “normal”, considerant la seva capacitat per operar sota alta pressió i per la seva composició desconeguda en relació a les característiques del terreny i la producció. Això podria ocasionar seriosos danys, i incrementar les possibilitats d’averia.”
L’anàlisi del personal d’Accufacts estableix, també, que “la ruta del gasoducte hauria d’estar situada a un mínim de 400 metres de les cases per evitar accidents de grans proporcions.”

La refineria serà un establiment de combustió amb 9 xemeneies, algunes de les quals arribarien a 50 metres d'alçada, de les quals emmanarà diòxid de carboni i metà. Setze cases es troben dintre del radi de 2 km de l’establiment. Les emissions d’aigua i aire calent de la refineria podrien contaminar l’ambient local que el rodeja.
Carrowmore Lacke es la font regional de distribució d’aigua que resultarà exposada a les emissions de la refineria de gas de Balinaboy. A la badia de Broadhaven gran part de la població viu de la pesca.
Una investigació de la UCC’s coastal and Marine Resource Centre ha recuperat més de 220 punts d’avistament de set espècies diferents de ballenes i dofins, a la badia de Broadhaven i al noroest de Mayo.

L’estat irlandès va facilitar, en un començament, la realització d’aquest projecte per part de Shell el 1975. Un acord entre el govern i Shell permetia l'exportació de gas i petròli d'Irlanda, els termes d'aquest contracte eren els següents: pagament d’un impost sobre les royalites, que anava del 8 al 16% de la producció de gas o petroli; pagament d’un impost igual al 50% de la facturació. A més, existia la possibilitat d’una participació estatal de fins el 50% en cas que hagués estat planificada la creació d’una societat estatal per la exportació de recursos energetics. El gas era venut a les companyies estatals a preu reduit.
Els governs irlandesos següents (de 1985 a 1992) vàren anar variant aquests termes, passant actualment a ser els següents: les societats tenen llum verda per desenvolupar el gasoducte sense royalities, a més, no hi ha participació estatal, i els impostos sobre la facturació s’eleven només a un 25%. Com si no fos això suficient, les multinacionals poden descarregar dels impostos el cost de producció, del desenvolupament i exploracions per pagar menys impostos o no pagar-los en absolut.
Les lleis han estat modificades per permetre a Shell la compra de terreny públic.
Efectivament, va haver terrenys dedicats a la producció de llenya, propietat del estat, que van ser venuts a Shell perque els pugui utilitzar com a espai en el qual col·locar les refineries.
Escencialment, aquesta operació no és una altre cosa que un regal, donat que els bens públics no coneguts desapareixen. La privatització dels recursos naturals és una aberració com a tal, tal com ha succeït amb An Post, Dublin Bus, Inish rail, amb un impacte inevitablement negatiu sobre la ocupació laboral i els serveis, per no parlar de l’empitjorament de la sanitat pública, que afavoreix el sector privat.
Les lleis sobre els impostos i la generositat del estatment governamental cap als grans negocis distribueixen prevendes a tort i a dret, quan més del 85% dels impostos en l’asumpte son pagats pels treballadors/es, mentre els superrics obtenen amnisties relacionades amb l’evasió fiscal.

RESISTÈNCIA.
Desde juny del 2005 Shell ha estat obligada a interrompre les feines referides al projecte gracies a l’acció directa duta a terme per persones de la comunitat local i pel camping solidari de Rossport.
En algunes localitats de Bellanaboy i Rossport es van fer piquets amb èxit mes rere mes. Per dues setmanes durant Juny del 2006 el bloqueig de les rutes va detenir vehicles Shell que intentaven entrar a la planta d’extracció. Cinc persones del lloc, coneguts com The Rossport Five (els 5 de Rossport) van acabar a la pressó durant 94 dies per no haver respectat el dictat de la Cort Suprema que fallava en favor de la multinacional, prohibint qualsevol tipus d'acció que impedís els treballadors de Shell l’accés als terrenys de la petroliera. Els pescadors locals anunciaren que bloquejarien una de les naus més grans de Shell, La Solitaire, en cas que els cinc presoners de Rossports no fossin alliberats. En tot el país i a l’estranger va haver comicis, protestes i piquets. Per últim, Shell va demanar la suspenció de la preescripció de la Cort Suprema, de manera que els Rossport Five van ser alliberats.

No obstant la intenció de Shell es seguir endavant amb el projecte, això no es pot permetre. Si vols col·laborar pots venir i sumar la teva força, propostes i imaginació a un divers esforç col·lectiu que ha vençut Shell i l’estat irlandès.
Aquesta és una gran oportunitat per superar un desenvolupament retardat dels recursos ambientals, i la lluita conduida fins ara ha estat una inspiració per a molta gent del país. Una victòria tindria efectes no solsament en un dels comptats com és Mayo, sino a tota l’illa.
El que està succeint al nord de Mayo no és altra cosa que la lluita contra la subordinació de les nostres vides al interès del gran negoci i de la producció privada. La finalitat del camp és prestar ajuda pràctica a la lluita de les comunitats locals i proporcionar una base pels manifestants provinents del reste del país. Junts podem vèncer.

Web:
www.struggle.ws/rsc/
www.shelltosea.com
www.indymedia.ie/mayo

L'IRSM es manifesta a Derry

L'Irish Republican socialist Movement (Moviment Socialista i Republicà irlandès) ha realitzat avuí una marxa que ha recorregut els barris catòlics de Rosemount i Creggan. La manifestació, que ha reunit unes 500 o 600 persones aproximadament, estava convocada en commemoració dels màrtirs republicans que van morir el 1981 en vaga de fam a la presó de Long Kesh, reclamant el seu status de presoners polítics.

La manifestació ha transcorregut en un ambient reivindicatiu, on diverses bandes han desfilat amb tambors, flautes i banderes. El recorregut ha finalitzat al cementiri local, on s'ha procedit a la lectura de diversos parlaments i ofrenes florals.

S'escenifica l'acord.

Per a alguns ha estat un moment per a la història. El passat dimarts es va escenificar a Belfast la culminació del "procés de pau" a Irlanda del Nord. amb la constitució d'un històric executiu compartit entre el Partit Democràtic Unionista i els republicans del Sinn Féin. Des que el 26 de març van anunciar el pacte de govern, els líders de les dues formacions han treballat per establir les bases d'un executiu que dirigeix el reverend Ian Pasley i que té com a número 2 l'excomandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès, l'IRA, i actual membre del Sinn Féin Martin McGuinness.

Si mirèssim només uns mesos enrera, podriem veure i escoltar les declaracions d'un i altre afirmant que mai a la seva vida pactarien entre ells. Avuí, tots dos no tenen cap problema en asseure's l'un al costat de l'altre i riure's les gràcies. Potser aquest gir de cent vuitanta graus ha estat possible gràcies als sucosos incentius que el govern britànic, encapçalat per Tony Blair, va oferir als principals actors polítics de l'Ulster en cas que aquests fossin capaços de posar-se d'acord. Recentment han sortit a la llum els salaris base dels membres del nou executiu, els quals oscil·len entre les 60.000 i les 80.000 lliures esterlines (entre uns 96.000 i 128.000 €) a l'any.

Tots dos han acceptat les condicions recollides en les anomenades "obligacions del càrrec", per les quals els membres del nou executiu de l'Ulster es comprometen a reconèixer, entre altres coses, l'autoritat de la policia i la justícia d'Irlanda del Nord. No s'han donat la mà, però en una cerimònia per la posteritat han donat al Parlament de Stormond el tret de sortida a una nova era política. Colze a colze, lideraran un govern inèdit que han pactat ells sols a porta tancada, que permet restablir l'autonomia i, sobretot, intenta posar el punt i final definitiu al conflicte nord-irlandès. A continuació, els deu ministres que componen el gabinet han anat jurant, un a un, els seus càrrecs. Tot plegat, en presència dels primers ministres britànic i irlandès, Tony Blair i Bertie Ahern, i la presidenta d'Irlanda, que han avalat la culminació d'un procés de pau històric.

El camí ha estat llarg i ple d'entrebancs des que el 1998 es vàren firmar els Acords de Divendres Sant, que posaven fi a trenta anys de conflicte armat. Després dels acords, diverses complicacions vàren anar sorgint. La resposta per part del Govern Britànic va ser la continuada suspensió de l'autonomia nord-irlandesa. En les eleccions del 2003, l'únic partit que no havia firmat els Acords de Divendres Sant, el Partit Unionista Democràtic del reverend Ian Paisley, es va imposar en els comicis, enfonsant el que, fins a aquell moment, havia estat el principal partit unionista l'UUP (Ulster Unionist Party) que fins a aquell moment liderava David Trimble. A poc a poc, els unionistes radicals del DUP han moderat la seva postura i han acabat per acceptar el tractat de pau. Hi ha ajudat l'abandó definitiu de les armes per part de l'IRA. A més, a principis d'aquest any, els republicans van acceptar la policia britànica i, per tant, la legalitat del Regne Unit. Les eleccions del 7 de març van confirmar que els dos partits radicals i antagònics, els unionistes de Paisley i els republicans de Gerry Adams, estaven condemnats a posar-se d'acord.

Tota aquesta estratègia gaudeix del suport de la majoria de la població. Tanmateix, no es pot obviar que, tant d'un costat com de l'altre, hi ha diversos sectors polítics que veuen aquest pacte com una rendició i no estan disposat a acceptar-lo.

Manifestació del "May Day" a Belfast.

Com cada any, una manifestació recorre els carrers del centre de Belfast el cap de setmana següent al primer de maig, dia internacional dels treballadors.

Enguany, la marxa aplegà a centenars de persones, que en un ambient reivindicatiu, les quals vàren desfilar en diversos blocs, reclamant millors condicions laborals, la marxa enrera del nou projecte d'impost sobre el consum d'aïgua i la fí de l'imperialisme entre d'altres coses. La marxa, qua havia començat a l'Albert Clock, va finalitzar al Saint George Market, on es va fer un dinar popular i es va poder donar un cop d'ull a les diverses paradetes que els diferents grups havien muntat.

John White ens diu adéu.

Avuí, 2 de maig, s'ha cel·lebrat a la ciutat de Derry el funeral de John White. White ha estat una d'aquelles persones que va dedicar practicament tota la seva vida a la lluita per la causa republicana irlandesa. Durant molts anys, va formar part de l'Exèrcit Republicà Irlandès (Oficial), i més endavant, va ser un dels membres fundadors de l'Irish Republican Socialist Party (IRSP).

Al funeral, al cementiri local, s'hi han congregat prop de mig miler de persones entre familiars, amics i simpatitzants de les idees i la causa que White va estar defensant. Aquest, ha estat profundament emotiu pels familiars i amics més propers. En arribar el fèretre al cementiri, portat per membres del moviment socialista i republicà, s'han fet un parell de parlaments, per part d'un dels representants locals de l'IRSP, i d'un antic company de lluita respectivament. Finalment, s'han enterrat les seves despulles a la vegada que una flauta interpretava l'himne nacional irlandès.

Malauradament, el PSNI (Police Service of Northern Ireland) no ha tingut la decència de deixar a la família de White acomiadar-lo en pau. Un helicòpter policial ha estat, en tot moment sobrevolant la zona, molestant amb el soroll que feia els que allà es concentraven. Altres vehicles anaven patrullant els voltants del cementiri i intimidant els vianants. Com és de costum quan un membre del moviment republicà perd la vida, al seu funeral es disparen uns trets a l'aire en el seu honor. Acabat el funeral, el cos policial ha detingut a una persona assistent al funeral, ja que sospitàven que aquesta persona tindria l'arma que s'ha fet servir per fer aquests trets. No ha estat així, però igualment s'ha procedit a la seva detenció.

John White descansi en pau.

Concentració en solidaritat amb els Països Catalans

El passat 25 d'abril, coincidint amb tota una sèrie de concentracions programades arreu dels Països Catalans, per tal de commemorar la derrota a la batalla d'Almansa el 1707, i l'inici de l'ocupació espanyola sobre els Països Catalans, un grup de persones va concentrar-se a un dels racons més emblemàtics de la ciutat de Derry: El Free Derry Corner. Allà, es van desplegar una pancarta on s'hi podia llegir "Ni Espanya ni França. Llibertat per Catalunya". També es vàren desplegar una estelada, una bandera irlandesa, i una "starry plough" símbol de la resistència antiimperialista irlandesa. Una altra estelada, ha estat onejant durant tota aquesta setmana al màstil que hi ha per damunt del "Free Derry Wall". Els concentrats duien màscares amb banderes espanyoles que tapaven les boques, simbolitzant així la negació constant de l'estat a deixar decidir lliurement el futur del poble català. Més endavant, els concentrats vàren dirigir-se al centre de la ciutat, on es van repartir diversos fulletons explicatius sobre la situació dels Països Catalans.