La fí de l'Operació Banner

La fi de l’Operació Banner?

Durant 38 anys, les forces d’ocupació britàniques han patrullat pels carrers dels Sis Comptats (el que es coneix també com Irlanda del Nord).
Aquest mes es considera acabada l’Operació Banner. Aquesta operació ha estat una de les més llargues campanyes (38 anys) dutes mai a terme per l’exèrcit britànic i consistia en esdevenir un suport de la força policial del nord d’Irlanda (primer el RUC i després el PSNI). L’objectiu d’aquesta operació, segons l’exèrcit britànic, consisita en restaurar la normalitat al nord d’Irlanda. Segons l’exèrcit, la situació actual està prou “normalitzada” com per donar per acabada l’operació. Aquesta “normalitat” es tradueix avuí en la reducció del nombre de tropes de 30.000 a 5.000. El suport adicional pels desordres públics i bombes continuarà sota el nom d’”Operació Helvetic”.
L’Agost del 2005 es va anunciar que l’Operació Banner finalitzaria l’1 d’Agost del 2007. Durant aquests 38 anys l’exèrcit britànic ha disparat, colpejat, atacat, torturat i assasinat la població nacionalista irlandesa.
El suport que el Sinn Féin ha ofert de manera continuada al cos policial nordirlandès (PSNI), sembla que ha estat un dels principals factors que han propiciat aquesta decisió de reduïr la presència de tropes.
En alguns sectors, la fí de l’Operació Banner ha estat vist com una gran victoria. El Sinn Fein veu l’operació com un pas real cap a la desmilitarització del nord i crida als joves nacionalistes a endorsar les files policials, per tal de poder aconseguir un cos policial que representi les dues comunitats.
Altres moviments republicans argumenten que si l’Exèrcit Britànic veu la situació “prou normalitzada”, és que ha deixat de patir per una possible reunificació d’Irlanda, redueix el nombre de tropes, precisament perque ja no les necessita en la seva defensa de l’Ulster lligat a Gran Bretanya. Si això, el Sinn Féin ho vol veure com un èxit, potser és que els seus objectius polítics no són els que fins ara creiem que eren.

12 de juliol amb incidents.

Un any més, s'han registrat diversos incidents durant la diada del 12 de Juliol.

La celebració anual commemora la victòria de William d'Orange sobre James II el 1690, durant la batalla de Boyne (Irlanda). Aquest fet refermava el poder protestant a Irlanda i a Gran Bretanya. La comunitat protestant d'Irlanda del Nord surt cada any al carrer i realitza massives desfilades, fogueres i festes durant aquestes dates. Sovint es produeixen enfrontaments entre catòlics i protestants quan, per exemple, algunes marxes de l'Ordre d'Orange passen per barris catòlics.

Enguany no ha estat una excepció, registrant-se diversos incidents. A Springfield road (West Belfast), àrea catòlica de la capital de l'ulster, diverses persones van mostrar cartells de rebuig al pas de l'anual marxa protestant per aquella zona. La situació va ser tensa, però no es vàren arribar a produir agressions físiques. A la part nord de la ciutat, una casa d'una família catòlica va ser atacada amb focs artificials, fet que va deixar un ferit, en el que s'apunta com a un atac premeditat de caire sectari. A Derry, l' Apprentice Boys Memorial Hall, seu de l'Ordre d'Orange local, va ser atacat amb pintura durant el mateix dia dotze. Aquest edifici està situat molt a prop del Bogside, barri catòlic per excel·lència, i que en aquest hi oneja una gran i visible bandera taronja des de fa una setmana. A Armagh, uns autobusos que transportaven unionistes cap a les marxes van ser apedregats.

Un altre fet greu va succeïr a Coleraine (co. Derry). allà es realitzava una gran foguera que va aplegar a centenars de persones. Allà, algú va col·locar una pancarta que feia referència a Aaron Neil i Paddy Brennan, joves catòlics morts a causa d'atacs sectaris durant el darrer any a Coleraine. A la pancarta, a part s'hi podia llegir "Quí serà el següent?" El pare d'Aaron Neil va assabentar-se del fet i va trucar la policia per a que anés a retirar aquella ofensiva pancarta. La policia li hauria dit que en aquella situació no era convenient treure cap pancarta ni bandera d'aquella celebració. Indignat, el pare d'Aaron va reunir alguns amics i vàren anar ells mateixos a despenjar la pancarta. Alguns paramilitars unionistes van ser testimonis dels fets i després vàren dirigir-se al domicili familiar de la família d'Aaron armats amb pals martells i portant escales. Una trucada a la policia va evitar l'atac, però el pare d'Aaron ha continuat rebent amenaces, havent de protegir la seva llar amb fortes mesures de seguretat i enviant als seus fills a altres cases fora de perill.